La Segarra (721,2 km2) és una de les comarques que formen la Depressió Central catalana i comparteix límits amb l’Anoia, la Conca de Barberà, l’Urgell, la Noguera i el Solsonès. Formada per una vintena de municipis, es pot dividir en dues subcomarques: la plana de Guissona al nord i la plana de Cervera al sud.

El paisatge de la Segarra està format per unitats ben diferenciades, com els relleus tabulars de la rodalia de Cervera, les amples valls del nord de la comarca i la plana de graderies que s’estén cap a ponent. Les serres de Montclar (489 m), de Pinós (931 m) i de Boixadors (840 m), contribueixen a fer el paisatge encara més divers, juntament amb els altiplans, tossals, serrats i tallats oberts pels rius i torrenteres. Els cursos fluvials més importants, tot i que de cabal irregular, defineixen quatre conques subsidiàries de la del Segre: la del riu Llobregós, del Sió, de l’Ondara i del Riu Corb.

El clima de la Segarra és mediterrani amb una tendència continental. L’escassa influència de la mar provoca uns hiverns rigorosos i uns estius càlids i secs, així com unes grans variacions pluviomètriques, ventades de serè i boirades. La vegetació, d’acord amb aquest clima, és més aviat estepària barrejada amb influències meridionals.

La Segarra ha mantingut un paisatge i una vida rurals poc transformats per la urbanització i la industrialització, que s’han concentrat a les principals poblacions de la comarca. Per això, a banda d’un país de contrastos la Segarra es caracteritza per tenir una bellesa intrínseca capaç de satisfer els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències i que a la Segarra les poden trobar.