La vila de Torà es troba situada al peu de la serra de l’Aguda, entre els riu Llobregós i la riera de Llanera. El Llobregós va d’est a oest, formant una llenca que s’allargassa lleugerament perpendicular en el límit septentrional de la Segarra, amb uns trets paisatgístics, topogràfics, geològics i gastronòmics diferents de la resta de la comarca.

Al llarg de la línia que forma aquest riu, durant el segle X, hi havia la frontera entre els comtats cristians i el món islàmic. Al  nord, els cristians; al sud, els sarraïns. També distingeix clarament dos paisatges; en la part de dalt, boscos i masies aïllades; en la part de baix, on s’assenta la majoria de l’actual població, s’estenen les suaus ondulacions cerealístiques de la Segarra.

 

 

 

La vila de Torà és la localitat més important i dinàmica d’aquests contorns fruit del seu creixement industrial, cosa que no li ha fet perdre l’aspecte eminentment agrícola i ramader de típica vila de la Segarra. Torà té el seu origen en època medieval, els carrerons estrets del barri vell, coberts de porxos, silenciosos i tranquils, en són un clar testimoni.

El nucli antic de la població mostra un clos semicircular , format al redós de l’antic castell, avui centrat en l’església de Sant Gil.

 

 

 

Plaça de l’Església

Església parroquial de Sant Gil. És un temple d’estructura gòtica tardana, format per una sola nau amb capelles laterals. La porta principal, a la façana de migjorn, contrasta amb l’interior gòtic de l’església, ja que presenta una estructura que podríem qualificar de “renaixentista” per les columnes que emmarquen la porta , amb sengles fornícules a banda i banda  i a la part superior que avui romanen buides.

 

Casa de les Monges (1844) . A la part baixa acollia un forn de pa i al damunt s’hi construí el convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que es dedicaven a guardar infants i a l’ensenyament.

 

Prop de la Plaça de l’Església, al carrer de l’Ofrena, hi troben la Casa dels Cardona (s. XVI). Segons la tradició oral, en aquest indret s’hi havia bastit la casa de l’Ordre dels Hospitalers. Més tard els Cardona i edificaren el seu casal. De la primitiva casa, només se’n conserva un fragment de façana, corresponent al portal d’ingrés i dos grans finestrals.

 

Fora del clos primitiu, fruit de  diferents fases de creixement urbà, produïdes durant els s. XIV al XVII hi trobem:

 

 
 

 

Casa de la Vila. Situat a la Plaça del Vall, la Casa de la Vila és l’edifici més emblemàtic de l’arquitectura civil de Torà. Va ser construït com a Hospital pels pobres. D’estil renaixentista, l’edifici actual conserva la primitiva façana encara que molt reformada. Aquesta, mostra dos eixos molt ben definits per la presència de dos portals: el de l’hospital pròpiament dit i el de la capella dels Sants Metges. La diferència entre els dos portals exemplifica els models constructius de la Catalunya dels segles XVI i XVII.

 

 

Hostal Vell o de la Vila. Aquest hostal dóna nom a la plaça on està situat que hom anomena Plaça de l’Hostal. L’origen d’aquest edifici sembla que es remunta a l’època medieval quan el camí de Calaf a Ponts passava vora seu. Actualment, alberga el cafè “La Toranesa” i l’aspecte que presenta és fruit de reformes dutes a terme durant el s. XVI i, sobretot, durant la segona meitat del s. XVIII.

 

 

Pou del Gel. Excavat a terra, davant la Creu de Sant Ramon, a la Plaça de la Creu, presenta planta circular d’uns 6 m de diàmetre i 8 d’alçada. És testimoni d’una activitat preindustrial força arrelada a la comarca.

 

Plaça de la Font, dita així perquè alberga la Font de la Vila, és un dels indrets més atractius de la vila.

 

 
 

 

Font de la Vila. Magnífica construcció de planta rectangular dels s. XVII i XVIII. La part frontal, destinada a omplir els càntirs, està protegida per un porxo amb un gran arc de mig punt. A la banda de migdia té adossada una pica dividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura. A la part esquerra s’adossen quatre piques per abeurar els animals. I la part posterior és ocupada pel safareig.

 

Altres llocs d’interès

 

Convent de Sant Antoni de Pàdua. La seva construcció fou impulsada pels mateixos habitants de Torà que, l’any  1684,  a causa de les malalties que assolaren la població van fer un vot per a la fundació del convent. Actualment es conserven dues de les tres ales del convent  i l’església. Aquesta, d’estil barroc igual que el convent, consta d’una sola nau i està despullada d’imatges i altars. Sense culte des de l’any 1835, avui s’ha convertit en un espai cultural.

 

Aqüeducte dels frares (1737). Aquest aqüeducte, construït amb arcs cecs de mig punt rebaixats, conduïa l’aigua de la Font de can Porta fins al convent dels Pares Franciscans. Actualment, només en resta un petit tram.

 

Pont de les Merites (s. XVII – XVIII) Magnífic pont situat a la banda de llevant de la vila, sobre la riera de Llanera, format per dos ulls d’arc de mig punt adovellat, un més gran que l’altre.

 

Pontet del diable (s. XIV- XV) En realitat es tracta d’un aqüeducte destinat a la conducció d’aigües de rec. Consta d’un sol ull en forma d’arc apuntat.

 

 

Altres llocs d’interès dins el terme municipal de Torà:

 

A poc més d’1 km passada  la vila de Torà, a l’alçada de mas Birrot, trobarem a mà dreta una pista que  condueix a l’Aguda.

 

Santa Maria de l’Aguda. Dominant Torà, dalt d’un turó i oberta a tots els vents s’aixeca Santa Maria de l’Aguda, antigament dita del Castell i citada amb aquest nom l’any 1010 quan es donada a Santa Maria de Solsona. Es tracta d’una església d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit sense arcs faixons. Pel que fa a l’exterior, la part més destacable és l’absis bastit al segle XII i ornat d’arcuacions i bandes llombardes.

Aquest és l’escenari de l’aplec anual de la Mare de Déu de març, en què els toranesos pugen a menjar-se la taronja.

 

A uns 300 m. a l’est de l’Aguda trobem una capella isolada, es tracta de Sant Salvador del Coll.

 

 

 

Des de Torà, poc abans de la carretera de  Solsona (LV-3005) ens desviarem a mà dreta per agafar una pista asfaltada que mor al monestir de Sant Celoni i Ermenter, a8,7 km, passant pel nucli de Cellers.

 

 
 

 

Església del Monestir de Cellers. L’únic que queda en peu del antic monestir és l’església i diverses dependències annexes d’èpoques posteriors, sobretot de finals del segle XIII.

Els tres absis, la cripta, la nau i la decoració externa a base d’arcades llombardes corresponen al segle XI.

Es tracta d’una església amb una planta molt particular, formada per una nau quasi quadrada, amb un absis central i dos de laterals que formen el transsepte i la façana; a més hi ha, a la zona de l’absis central, un presbiteri elevat i una cripta a sota.

L’espai interior de la cripta, molt semblant a la de Sant Vicenç de Cardona o la de Sant Esteve d’Olius, està compartimentat en sis espais delimitats per quatre columnes cilíndriques rematades per capitells amb decoració esculpida.

 

De Torà, per la LV-3005 en direcció Solsona fins a la cruïlla que condueix a Ardèvol. Prendrem aquesta carretera fins el trencall de St. Serni, a 4 km, cap on ens desviarem fins el nucli de Sant Serni que es troba a 1,7 km per una pista en bon estat.

 

 

Sant Serni. Tot i constituir un tipus de poblament disseminat en masos, existeix una petita agrupació d’edificis que constitueixen, juntament amb l’església, el nucli de Sant Serni.

De l’actual nucli en destaca cal Gou, casa de dimensions notables amb portal adovellat, construïda entre els segles XVII i XVIII

 

 

Església de Santa Maria i Sant Sadurní. L’edifici actual és el fruit d’un intens procés d’ampliacions i reformes que es van dur a terme en el segle XVIII sobre l’estructura original d’època medieval.

A l’interior, cal destacar el retaule presidit per la Mare de Déu del Roser, així com les restes de pintures als murs del presbiteri i de les capelles laterals de Sant Antoni i del Roser.

 

Des de Torà, continuarem per la LV-3005 en direcció Solsona fins a la cruïlla que condueix a Ardèvol, Sant Serni i Claret. Prendrem aquesta carretera fins el trencall de Claret, a 2,2 km de Torà. D’aquí, per una pista de terra en bon estat, arribarem, després de 4 km, al nucli de Claret.

 

 

Claret. Petit poble ben conservat al qual li dóna forma una plaça on s’apleguen les cases i de la que surt un carreró. En aquesta plaça hi trobem l’església de Santa Maria i, davant mateix de l’absis, tres sarcòfags medievals esculpits en pedra que podien haver pertangut als senyors feudals de Claret.

 

En direcció a Ardèvol, i aproximadament a 1 km de Claret,  a la nostra dreta, veurem l’església romànica de Sant Miquel de Fontanet

 

De Torà agafem la LV-3005 en direcció Solsona. A 9,1 km, a mà dreta, trobarem el desviament que condueix per una pista de terra a Mas Clavells, que es troba a 600 m. del desviament, i aquí, fins el nucli de Vallferosa (10-15 minuts a peu)

 

 

La Torre de Vallferosa. El nucli de Vallferosa és impressionant i val la pena de conèixer, i més si tenim en compte que acull la torre medieval més interessant de Catalunya i una de les més importants d’Europa. 

Aquest bell exemplar d’arquitectura militar té 32 metres d’alçada, i és el resultat de tres fases constructives diferents. Al voltant de l’any 970 va construir-se la primera torre circular. A les acaballes del segle X aquesta primera torre fou ampliada practicant-hi un recubriment. Una tercera fase constructiva es desenvoluparia durant el segle XI.