Guissona està situada a la zona nord de la
comarca de la Segarra, és la capital de la Plana de Guissona, una subcomarca amb
característiques pròpies i diferents dins el context típic de la Segarra. Així,
per exemple, mentre la Segarra es coneguda per la seva manca d’aigua, la Plana
gaudeix d’un clima més plujós i de nombroses fonts.
L’origen de Guissona es remunta a l’època
prehistòrica, concretament al període neolític, havent estat poblada per la
cultura Hallstàttica, pels ibers i sobretot pels romans.
Jaciment de la Ciutat
Romana de Iesso
La ciutat romana de Iesso
està situada a la part nord de la vila, i esdevingué una de les més importants
de la Catalunya interior.
L’existència d’aquest
jaciment, que ocupa uns 20.000 m2, ja intuïda pels erudits del s. XVI va ser
corroborada pels resultats de les excavacions portades a terme per l’Institut
d’Estudis Catalans el 1933 de la mà de Josep Colomines. Desprès, i sobretot
gràcies a les exploracions arqueològiques, s’ha obtingut noves dades que deixen
constància i confirmen la importància d’aquest jaciment i el seu gran interès
científic, històric i museogràfic.
L’estudi de les
estratigrafies permet interpretar la seva evolució històrica a partir d’un
primer poblat protohistòric datable entre el s. VII i la primera meitat del s.
IV a. C. En època ibèrica tan sols devia existir algun petit habitatge. La
fundació de la ciutat romana es va produir a principis del s. I a. C. Moment a
partir del qual se succeeixen sense discontinuïtat els diferents nivells de
construcció fins al baix imperi.
Entre altres elements urbans
conservats de la ciutat romana cal destacar un bon tram de la muralla, una de
les seves portes d’entrada i un dels carrers principals. La ciutat romana de
Iesso ocupava una extensió superior a la de la vila medieval i moderna, la qual
cosa fa que sigui un cas excepcional dins el conjunt de les ciutats romanes a
Catalunya.
D’altra banda, la seva àrea
d’influència va ser molt àmplia, seguint el concepte romà de la ciutat com a
entitat formada indissolublement pel nucli urbà i el seu territori, el qual
inclouria l’actual comarca de la Segarra i part de la de l’Urgell.
Plaça Vell-Pla
Plaça rectangular emmarcada per la carretera de
Ponts, formada per una plaça o petit passeig. Conté en una banda una creu de
terme d’estil romànic, l’edifici de l’antic hospital, l’antiga fàbrica de vi i
la font.
Aquesta plaça també es coneix amb el nom de
“Firal” per ser el lloc on es celebraven les fires de bestiar.
Museu.
El setembre de 1990 es va inaugurar la Casa de Cultura, situada en l’antic
Hospital de la població, la qual allotja les dependències de l’Escola Municipal
de Música, la Biblioteca Municipal Eduard Camps i el Museu Municipal que porta
el mateix nom.
Al museu es conserva un fons compost bàsicament per les
col.lecions fruit d’excavacions arqueològiques.
Font pública i safareig.
Conjunt que consta d’una font principal, una
font secundària, abeurador per animals, safareig i una construcció romana. La
façana de la font principal està feta de pedra, amb cinc canelles que surten de
la boca de cinc cares que volen simular gegants. Aquestes vessen l’aigua en una
pica. Al mig d’aquesta façana hi ha una capella on es venera la imatge de la
Mare de Déu de la Salut, i està aixoplugada per una volta, al front de la qual
hi ha l'escut de la vila i la data.
Una segona font secundària, també destinada a
omplir càntirs, data del 1776, però ja devia existir en el segle XIV. La façana
actual és semblant a la de l’església parroquial i hom creu que l’autor és el
mateix que el d’aquest edifici.
Abeurador per animals fet de grans blocs de
pedra arenisca picada. Rebia l’aigua del safareig d’esbandir la roba de la
bugada. Aquesta part de la font és molt antiga, ja que el 1510 s’hagué de fer
una renovació que costà al municipi trenta lliures.
Safareig de grans
dimensions que era utilitzat per rentar la roba i vessa en una canaleta de pedra
per regar l’horta. Antigament el dipòsit era cavat a terra, havent-se de posar
les rentadores incòmodament agenollades. El 1890 és féu la reforma en aquesta
part que li donà la forma actual.
Conducció romana del s. I,
es tracta d’un túnel de 20 m de llargada per 60 cm de gruix i 1,20 m d’alçada
amb un canal al mig per a la conducció d’aigua i dóna a un pou que ja existia
en aquesta època.
Portal de l’Àngel.
Portal d’entrada a l’antiga vila closa de
Guissona on hi ha la imatge d’un àngel dempeus. Ha estat conservat a través dels
segles per la família Torres. Aquesta porta és l’única que queda de les que
tancaven el poble en èpoques passades. Es troba a la part nord del recinte urbà
antic i per la seva factura sembla ésser una porta romana, flanquejada per dues
torres quadrades.
Antigament els traginers de Guissona paraven la
rècula i invocaven la seva protecció abans d’emprendre el viatge.
Plaça Major
El terra d’aquesta plaça està cobert de lloses de pedra
de diferents grandàries. És de
forma quadrada, en un dels costats hi ha
l’església parroquial, en els altres indrets s’hi troba una sèrie de cases de
similar tipologia i totes elles amb porxo. Els porxos foren construïts o refets
a finals del segle XVII.
Antigament aquesta plaça era un fossar tal i com
va quedar constatat al excavar-la per posar la canonada de l’aigua.
Església parroquial de Santa Maria de Guissona.
L’actual església parroquial, és d’estil neoclàssic i data de l’any 1776, va ser
obra de l’arquitecte lleidatà Fèlix Borràs. Consta de tres naus, murs de pedra i
paredat. Hi havia al centre de la basílica un cor i tots els altars eren d’estil
barroc, com també era barroc l’orgue instal.lat a la balconada situada sobre
l’atri de l’església. L’orgue fou destruït, juntament amb tots els retaules,
excepte l’altar del Claustre, l’any 1936.
En aquesta església s’hi venera la Verge del Claustre,
imatge de pedra d’estil romànic (s. XII) situada en una capella a l’entrada de
l’església, prop del baptisteri. Aquesta capella té un retaule barroc, començat
l’any 1666 i acabat el 1830, en el centre del retaule hi ha col.locada la Verge.
El campanar.
Està situat sobre el creuer, és de base quadrada i consta de tres cossos. En el
segon cos s’hi troba el rellotge, en el tercer quatre finestres d’arc
semicircular amb balustrada i campana.
Casa Eril (s. XV- XVI)
Casa de grans dimensions que presenta planta baixa, dues plantes i golfes. La
planta baixa forma part del porxos de la plaça Major i és on es troben emplaçats
els locals comercials.
Casa Carboner (s.
XV-XVI) De característiques similars a les de la resta de construccions de la
plaça, consta de planta baixa, dues plantes i golfes. La planta baixa forma part
dels porxos, la primera i la segona planta presenten tres balcons amb arcs
rebaixats i les golfes presenten unes petites finestres circulars.
Muralles romanes.
A la façana posterior de la casa Torres (plaça Major) es pot observar part
de l’antiga muralla romana que tancava tota la vila de Guissona. Actualment
queda encara mur de carreus regulars de bona talla col·locats en sec, cosa que
fa suposar el seu origen romà.
Podria tractar-se d’un
recinte emmurallat del segle II abans de Crist, més o menys derruït a l’època
imperial romana amb motiu de la pau dels segles imperials i una posterior
reconstrucció dels murs durant els segles III i IV, a l’època de les grans
invasions germàniques.
Necròpolis Romana.
Restes de necròpolis tardorana sota enterraments moderns.
Es troba situada entre “Cal Mines” i darrere la capella
de Sant Plàcid de l’església de Santa Maria i daten del s. IV i V desprès de
Crist. Són enterraments en sarcòfags amb tapadora a doble vessant en caixa de
pedra, però hi ha enterraments que no mantenen la capçalera en direcció oest com
és característic en aquest tipus d’enterraments.
Carrer de les Botigues.
Carrer que comunica la plaça Major amb el carrer
Bisbal. Consta de poques cases, totes de dues o tres plantes amb els baixos
dedicats al comerç.
L’any 1283, el Capítol de Canonges ascensà un
hort que posseïa prop de Fossar per tal que s’hi fessin cases. Més endavant els
Canonges ordenaren que s’hi fessin també botigues.
Carrer Bisbal.
Carrer ample i enllosat en pedra. La part més
antiga és més estreta.
Les cases tenen característiques ben diferents
de les construïdes a la part nova que són d’estil modernista. Actualment és
dedicat a botigues en la seva major part.
Al segle XVII era el carrer de l’aristocràcia,
més tard hi hagué l’Hospital de Jesucrist.
Plaça Bisbe Benlloch.
Placeta rectangular on hi ha dos edificis
públics: l’Ajuntament i el Centre Catòlic, que ocupen dos angles de la plaça. La
resta d’edificis són cases de poca alçada i característiques similars. Tal con
avui la veiem, data de l’any 1913, quan s’enderrocà part de l’antic palau
episcopal.
Ajuntament.
Situat a la plaça del Bisbe Benlloch, data de 1913, és un edifici de dues
plantes, amb murs de pedra.
Centre Catòlic.
Edifici de pedra arrebossat i pintat. La façana està dividida en diferents
cossos per una mena de pilars adossats i motllures.
Carrer de Sant Magí
Antigament anomenat carrer de Sitjar. Actualment
és un barri amb personalitat pròpia dotat de racons acollidors com el Racó de
la Família.
Plaça de Capdevila
És el punt més alt de la vila de Guissona. El
seu mateix nom posa de manifest la importància que tingué en temps passats. Fou
estratègicament escollida per ser un turó que permetia controlar tota la plana
de Guissona.
Carrer del Gueto
El carrer del Gueto havia estat el barri jueu de
Guissona. És un carreró estret i fosc, amb cases altes i bastant estretes, amb
poques obertures, la majoria tenen tres plantes. Són antigues i han estat poc
reformades. Aquest carrer, així com tots els altres de la vila antiga, ha estat
enllosat en pedra.
Afores de Guissona
Font de l’Estany.
Al NE de Guissona, i a una
distància d’un quilòmetre i mig aproximadament, hi ha construït un grandiós
pou-dipòsit, soterrani, de 10, 20 m de fondària, de forma ovalada, i amb una
cabuda superior a 500m3.
L’època de construcció resta
confosa.
Aquesta font assegura la
collita d’alguns indrets dels terme i fa que la població estigui voltada d’horta
produint l’efecte d’una immensa torre d’esbarjo circumdada de jardí.
Pou del Gel.
Aquest pou, si bé abandonat
del tot però encara en ben conservat, es troba a la carena de la serralada de
Rubiol. Per la seva gran capacitat denota que la seva producció havia de ser de
molts cents de quintars de gel.
Aquesta indústria
possiblement fou establerta pels romans per abastar els seus exèrcits d’aigua
fresca.
Obra de Fluvià.
L’Obra de Fluvià, anomenada
també de Santa Llúcia, és una obra inacabada, actualment en ruïna a la carretera
de Guissona a Sant Guim de la Plana.
L’emplaçament on es troben
les restes de l’obra de Fluvià, hi havia en època romana un poble. En època
medieval el poble constava de trenta-sis cases, una església i una torre que
formava part del castell del senyor de Fluvià.
El 1505 es va vendre el
senyoriu de Fluvià al bisbat d’Urgell per tal de construir una residència
d’estiu pel Bisbe. La construcció començà el 1505 per iniciativa del bisbe Pere
de Cardona amb un estil de transició de començament del s. XVI, i s’aturà el
1514. Es cobrí fins a l’altura del primer pis que era fins on arribava
l’edifici. El 1808 fou destruïda en part pels francesos que s’hi fortificaren.
Una vegada expulsats el francesos es va fer enderrocar per tal que no s’hi
poguessin tornar a fortificar.
