RUTA TURÍSTICA
Proposem començar la visita per la part
més antiga de Cervera i anar pujant en el mateix sentit en què la
ciutat va anar creixent.
La Plaça del Fossar.
Des de la Plaça del Fossar veiem els petits turons que formen el
paisatge de la Segarra i que parlen de l’origen dels assentaments
medievals d’aquesta zona. Aprofitant aquestes elevacions del terreny,
es van bastir unes primeres torres de guaita que controlaven els
camins.
Aquesta plaça era un cementiri de l’església de Santa Maria i des
d’aquí es poden apreciar les diferent etapes constructives del temple.
Destaca la portada de Sant Martí del s. XIII.
La construcció que queda a sol ixen és la capella dels Dolors,
edificada el s. XVIII i destruïda durant la Guerra Civil de 1936.
La Plaça Major.
Els porxos d’aquesta plaça van ser construïts el 1401 i seguien tot el
carrer Major. Avui només en queden dos petits trams al final d’aquest
carrer.
L’Ajuntament.
Situat a la Plaça Major, es va construir el s. XVII sobre estructures
més antigues i al s. XVIII es va ampliar per la part de llevant. En
l’austera façana destaquen les mènsules situades sota els balcons. Cada
grup representa, de dreta a esquerra, les virtuts que havien de tenir
els comerciants, els cinc sentits i motius relacionats amb la presó.
Des de l’interior s’accedeix al pou del gel i a la capella de Santa
Eulàlia d’estil gòtic (s. XIII). Al primer pis hi ha el saló dels reis
i el saló de sessions d’estil rococó, que té el mobiliari utilitzat per
l’últim claustre de professor de la Universitat de Cervera.
També a la plaça Major, hi ha la
font monumental de finals de s. XIX.
L’Església Parroquial de Santa Maria.
La parròquia de Santa Maria es va començar a edificar per l’absis els
últims anys del s. XIII, s’hi va treballar durant tot el s. XIV i
s’acabava el s. XV. La porta principal es va refer al s. XIX. Cal
destacar alguns finestrals del s. XIV. Així com la Verge del Coll de
les Savines, que presideix l’altar major, els sepulcres dels Serra i
dels Castelltort, les escultures barroques de la capella del Santíssim
Misteri i el reracor, obra de Jaume Padró i la pica baptismal d’estil
renaixentista.
El Campanar (s. XIV-XV).
Del mateix estils dels de la Seu de Lleida i de Bellpuig, conté sis
campanes que encara es fan voltar a mà.
La vila closa. Carreró de les
Bruixes i de Sabater. Als
inicis, Cervera devia ser una vila closa, on les parets exteriors de
les cases, amb molt poques obertures, servien de murs defensius. Els
carrerons de les Bruixes i de Sabater es van formar posteriorment, quan
les balconades de comunicació entre les cases i els horts que
delimitaven els passeigs de ronda van anar tancant aquest espais.
El Carrer Major.
Al llarg d’aquest carrer podem observar varies façanes caracteritzades
per obertures d’arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres
sota teulada. És una clara influència de l’arquitectura de la
Universitat i de l’època d’esplendor que va viure la ciutat amb el seu
establiment.
En el n. 15 hi trobem l’antic Hospital de Sant Joan de
Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l’ordre dels Hospitalers.
Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va
ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi
ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.
En el n. 64 s’hi troba el conjunt arquitectònic de la Companyia
de Jesús. Actualment, acull la residència geriàtrica Mare Janer,
l’auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l’Incendi. En
aquest espai es reunirem les Corts Catalanes que, presidides per Pere
el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la
Generalitat de Catalunya. El 1452 s’hi van firmar les capitulacions
matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el
Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.
n. 79 Era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d’un
dels balcons hi ha l’escut amb la creu.
n. 92 Casa Joan (s. XVI) Pot apreciar-se la data de 1556 sobre
una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les
cases senyorials catalanes del XVI.
n. 103 Convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat
per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia
medieval tot i la restauració posterior.
n. 115 Casa Duran i Sanpere. Casa pairal d’Agustí duran i
Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis
el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el
Centre Municipal de Cultura, l’Oficina Comarcal de Turisme i és la seu
principal del Museu Comarcal de Cervera.
La Plaça Santa Anna.
En aquest punt la ciutat es tancava amb el portal de Santa Maria. El
1375 es va construir damunt d’aquest portal una capella dedicada a
Santa Anna. A la plaça es pot apreciar l’antiga porxada -avui tapiada-
del edifici que fóra el Col·legi Universitari de la Concepció de Maria.
La Universitat (s. XVIII-XIX) La va fer construir Felip V per
traslladar-hi els estudis de tots els altres centres universitaris de
Catalunya, i la convertí, d’aquesta manera, en l’única universitat
catalana. És un edifici tancat, estructurat al voltant de tres patis
interiors. Destaca el treball escultòric del timpà de la portada
interior obra de Jaume Padró, la capella o paranimf amb el retaule
dedicat a la Immaculada i la decoració de la cúpula, tot del mateix
autor. Són també interessants els treballs de fusteria de les portes
d’aquesta estança i les de l’antiga biblioteca que guarda un tapís de
l’època universitària dedicat a la Immaculada.
Església de Sant Antoni (S. XIII- XVIII)
Era en els seus inicis un hospital construït als afores de Cervera per
guarir els malalts del “mal del foc”. L’edifici deixa entreveure restes
d’antigues construccions romàniques i gòtiques. La portalada es basteix
aprofitant elements d’altres edificacions. A l’interior conserva una
bella talla del Crist Crucificat del s. XIV.
El Passeig de l’Estació.
La inauguració del ferrocarril l’any 1860 i el comerç de raïm i vi amb
els industrials francesos marcaren una època de prosperitat per la
Cervera de la segona meitat del s. XIX i principis del s. XX que quedà
reflectida en l’empenta urbanitzadora del nord de la ciutat. En ell hi
destaquen elements i edificis modernistes, entre ells el Sindicat.
El Sindicat.
Obra de César Martinell, mostra els típics arcs parabòlics emprats en
l’arquitectura gaudiniana. Es va concebre per allotjar els serveis de
la Cooperativa Agrícola que volia abaratir els costos de consum i
prescindir d’intermediaris. L’autor hi va destacar una torre que,
segons ell, hauria de representar el treball, la va equilibrar amb el
campanar que representaria la fe i les de la Universitat símbols de la
ciència.
Altres llocs d’interès
Les muralles del s. XIV. La part de muralles que encarar
conserva Cervera es va edificar el s. XIV durant el regnat de Pere el
Cerimoniós, sobre antigues fortificacions del s. XIII. El seguiment de
la muralla de llevant a partir del carreró de la Barbacana ens permet
fer una volta pels intramurs i passar per davant del monument a la
Generalitat (1982), obra de Josep M Subirachs, amb les fites més
importants de la nostra història gravades en un dels quatre pilars que
representen les quatre barres de la senyera.
En la zona sud de les muralles, recents excavacions han deixat a la
vista el nivell d’un antic carrer medieval (sota el carrer Barcelona) i
alguns aljubs construïts com a reserva d’aigua.
L’Hospital de Castelltort. Fou construït arran d’una deixa
testamentària d’un mercader de Cervera mor l’any 1389. Havia ocupat
diferents llocs, l’últim assentament fou en els terrenys on ara hi ha
la Universitat, però va ser enderrocat. Actualment es troba en el C.
Hospital, 14-18. Del seu interior destaca el claustre dels Peregrins.
L’Hospital de Castelltort té adossada l’església del Carme. A la façana
de la qual es poden veure les armes del capità d’infanteria Simó Grau,
que es va fer càrrec de les despeses de la seva construcció.
El Castell.
Ocupava el lloc més alat del turó de Montseré. De jurisdicció real, es
va bastir el s. XI. Al seu redós es comença a formar el primitiu nucli
de la ciutat. Es va anar enderrocant fins que a principis del s. XX es
va construir un escorxador, ara també enderrocat.
Sant Domènec (s. XIV-XV).
Església gòtica del antic convent dels dominics. A banda i banda de
l’absis es van edificar el s. XVIII les capelles del Roser i la de Sant
Tomàs.
Sant Cristòfol (s. XVIII).
Relacionat amb l’antic portal de la muralla del mateix nom. A
començament del s. XV degué existir un temple sobre el que s’edificà
aquesta capella d’estil neoclàssic.
Sant Magí (s. XVIII).
Erigida al costat de l’antic portal de la Vall, venera la imatge del
sant i tot el barri en celebra la festivitat el 19 d’agost
Els afores de Cervera
Carretera de Vallfogona
Sant Pere el Gros (s. XI).
És una petita església romànica de planta circular i campanar
d’espadanya. És l’únic que resta del conjunt monàstic que hi havia
hagut vinculat al monestir de Ripoll.
Santa Magdalena (s. XIV).
Restes de l’església d’una sola nau que formaria part d’u antic
hospital probablement dedicat a la cura de la lepra.
A llevant de Cervera
Les forques. Curiosa estructura calcària que havia estat lloc
d’ajusticiament de delinqüents comdemnats a morir a la forca.
Sant Francesc.
A l’extrem oriental de la ciutat hi ha l’església de Sant Antoni de
Pàdua. Aquesta construcció és pràcticament l’únic que ens queda de
l’antic convent de Sant Francesc. Testimoni del seu antic esplendor és
l’edificació gòtica d’una sola nau amb capelles entre els contraforts
laterals. És rellevant l’absis, que encara conserva dos vitralls
gòtics.
